Programari Lliure.
Campanya per l'ús del programari lliure en l'administració pública:
L'objectiu d'aquesta campanya és sensibilitzar les administracions públiques i el conjunt de la societat sobre la importància i els efectes positius que té dur a terme una política d'ús d'aplicacions de programari lliure en les tecnologies de la informació, i de la importància de preservar els drets civils dels ciutadans en el món digital.
Documents relatius al plantejament
* Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'administració pública . Document base que explica la posició de Softcatalà envers l'ús de programari en l'administració pública. Versión en castellano del Manifesto. Dóna'ns el teu suport i signa el manifest.
* Preguntes i respostes més freqüents sobre l'ús de programari lliure en el govern. Recull de preguntes i respostes sobre les implicacions de l'ús de programari lliure al govern
Activisme: participa-hi
* Accions realitzades amb el marc de la campanya (07/01/2003).
* Recollida de signatures. Dóna'ns el teu suport i signa el manifest.
* Llista d'entitats que donen suport a aquesta campanya.
* Dóna't d'alta en la llista. Participa, aporta idees. Si treballes a un lloc a l'administració pública comenta'ns les teves experiències i ajuda'ns a millorar la situació.
Programari Privatiu.
El programari privatiu (també conegut com a programari propietari o programari no lliure), en contraposició al programari lliure, es refereix a aquell programari que limita les seves possibilitats d'ús, modificació i/o redistribució (amb o sense modificacions). Normalment el seu codi font no és disponible, o bé, sota restriccions.
La Free Software Foundation s'hi refereix a tot aquell programari que és "no lliure" o semi-lliure.
Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ésser privatiu si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft.
4 Llibertats:
Definició de “Software Lliure”
● Llibertat 1: Llibertat d'ús ilimitat per a
qualsevol finalitat
● Llibertat 2: Llibertat d'estudi i modificació per
a les teves pròpies necessitats
● Llibertat 3: Llibertat de còpia
● Llibertat 4: Llibertat de distribució
● Lliure != Gratuït
● La llibertat es manté a través del copyright (el
copyright permet llicenciar)
Llicències
● GPL
– Otorga les 4 llibertats
– Protegeix la llibertat
● LGPL
– Otorga les 4 llibertats
– Protegeix de forma limitada la llibertat
● BSD
– Otorga les 4 llibertats
– No protegeix la llibertat
Codi Obert
● Codi Obert (Open Source) és una iniciativa
que sorgeix al 1998
● Abandona l'idealisme del Software Lliure i
només es queda amb les raons prágmatiques
a favor de poder accedir al codi font del
programa.
Noms propis
● Richard Stallman
– Inicia el projecte GNU (1983)
– Defineix el concepte de Free Software (1985)
– Introdueix la GPL (1985)
● Linus Torvald
– Creador del kernell de Linux (1991)
● Eric Raymond
– Impulsor del projecte Open Source (1998)
Avantatges tècnics del Software
Lliure
● Revisió del codi per molts programadors
● Seguretat (clau i candau)
● Estabilitat
● Esforç col·laboratiu d'una gran comunitat
● Preu
● Tot i que són interessants n'hi ha de més
importants...
El Software Lliure i l'Economia
nacional
● El software propietari, per definició, afavoreix
els monopolis que també s'extenen al
hardware.
● El software propietari està controlat per
monopolis estrangers
● El software lliure
– és independent i igualitari.
– permet crear una indústria local mantenible.
– fa que els mercats siguin flexibles i adaptables
– afavoreix l'economia nacional.
El Negoci del Software Lliure
● El software lliure no acaba amb la indústria
del software.
● El percentatge d'Informàtics que viuen
directament del desenvolupament de
software és insignificant
● El software lliure pot ser comercial
● El software lliure promou la cultura de pagar
per servei i no per llicència.
● Grans companyies com ara IBM ja ho
comencen a aplicar.
El Software Lliure i la
Universitat
● L'educació es preocupa de l'aprenentatge i
l'aprenentatge es promou a través d'un accès
lliure a la informació (raó de ser de p.e. les
bibliotèques o escoles públiques)
● La tecnologia és més que una eina: és un
entorn d'aprenentatge en sí mateix.
● A la universitat tenim la obligació de
presentar diversos punts de vista sobre el
mateix tema i fomentar la crítica i el diàleg
– No podem dir la única solució informàtica és
Microsoft!
